Autobiografia lingüística

AUTOBIOGRAFIA LINGÜÍSTICA

La meua llengua materna és el castellà, amb la qual puc parlar en qualsevol registre i és la llengua amb la qual em sent més còmoda. També parlo valencià, anglès, alemany i romanès. D’anglès i valencià tinc un nivell bastant alt i conec quasi tots els registres. L’alemany i el romanès els comprenc a un nivell acadèmic baix i puc escriure més o menys. A més, comprenc un poc l’italià i el portuguès, però no puc escriure’ls. En un futur, m’agradaria molt aprendre xinès, perquè em pareix una llengua i una cultura molt interessants.

Quant a la manera en què vaig aprendre cada llengua, el castellà el vaig aprendre amb la meua família i al col·legi. El valencià l’he après al col·legi i  l’institut, però també al carrer i amb els meus amics. L’anglès l’he après al col·legi i l’institut, i l’alemany i el romanès a la universitat. Per últim, l’italià el vaig aprendre veient vídeos i pel·lícules, el mateix que el portuguès, però sobretot amb una amiga italiana que tinc.

L’experiència més important que tinc en relació amb una de les llengües que parle és amb el valencià. Jo he viscut a la Comunitat Valenciana quasi tota la meua vida, però en segon de l’ESO vaig mudar-me a Extremadura i vaig estar allí quatre anys. Quan vaig tornar en segon de Batxillerat, ja no me’n recordava de la gramàtica i havia oblidat molt vocabulari, però em van obligar a fer el mateix que els meus companys que tenien quatre anys més que jo de coneixements i que no havien oblidat res. Finalment, vaig traure bona nota perquè vaig estudiar moltíssim per a estar al mateix nivell. Encara que va ser una experiència roïna, perquè jo necessitava molta nota per a entrar en aquesta carrera i això em va perjudicar, no voldria no haver tingut cap vinculació amb el valencià, perquè m’agraden molt les llengües i aquesta no és una excepció. Però aquesta experiència va fer que no tinga la mateixa actitud envers el valencià.

Sara Llácer Guillén